Les TIC en el currículum d’Educació Infantil

Actualment les TIC són present al currículum d’infantil, tant en la introducció, com en les capacitats, en els objectius i en les àrees, ja sigui de manera directa o indirecta.

Cada vegada hi ha més escoles que van incorporant als més petits aquest recurs a les aules. Podem trobar escoles amb més o menys tecnologia però una gran majoria en fan ús, no com a una assignatura a part, sinó incorporada en tots o en la majoria dels diferents àmbits, exercint així, un paper transveral.

Les TIC al currículum s’entenen com un altre llenguatge, un recurs més a aprofitar per arribar a altres coneixements. És una eina que segons el seu ús, funciona de manera més didàctica, amena i sobretot, que el propi alumne/a és el que crea i elabora,  tenint el paper més actiu.

Les Tic ajuden als mestres a motivar els/les alumnes a introduir-se i desenvolupar les habilitats de comunicació mitjançant el llenguatge digital, virtual... i s’incorporen al currículum com instruments tecnològics en els processos creatius del nen/a.

La manera de rebre un saber, coneixement, educació, etc. va canviant i és normal perquè el temps és temps i com a tal no és quelcom flexible i immutable.

Vivim en una època de cibernètica i telemàtica, carregada de màquines i ordinadors, i aquests són els medis pels quals ens arriba bona part del coneixement. Però com a repercussions, ja siguin negatives o positives, segons cada punt de vista, ens trobem en que l’escola va perdent el paper hegemònic de l’educació.

L’educació està completament lligada a la societat de la informació i del coneixement que va conduint al que actualment es coneix com les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Les Tic es centren bàsicament en l’ús de màquines i electrònica, tal com l’ordinador i l’ús d’Internet, per nombrar-ne alguns exemples entre els milers.

Personalment, crec que s’ha de controlar molt bé tota aquesta informació i tecnologia ja que en certa manera estan creant un paper antisocialitzador sobre la ciutadania, que en molts casos perd aquest concepte pel de clients. Ens podem passar hores acompanyats d’aquestes maquines, pensant que realment portem una vida social molt activa, però... fins quin punt és així? És veritablement tan activa i, realment se’n fa un bon ús a les escoles? Estan tots els mestres formats per aquests nous usos? En moltes ocasions, retornant a la vida socialment activa, penso que si mirem al nostre costat, veurem que estem envoltats de quatre parets, el mobiliari de l’habitació on estiguem i “tu” i “jo” més l’ordinador, la televisió, la play station o la wii. On són els altres amb qui tant t’estàs socialitzant?

D’altra banda, també crec que la meva opinió és un tant contradictòria ja que les tecnologies i sobretot internet ens apropa, ens ajunta, ens ajuda, ens introdueix i ens renova.

Fins quin punt som conscients del que és informació i què coneixement? Fins quin punt aquesta societat de la informació no està ja amenaçant amb distingir encara més les desigualtats d’oportunitat?

Finalitzant amb la meva opinió personal, m’agradaria afegir una frase de Séneca: “Si comprais lo superfluo, pronto vendereis lo necesario”

Són aspectes a pensar i reflexionar al llarg de la nostra carrera docent ja que com a futurs mestres, tindrem un paper rellevant en el com, quan i què utilitzar de les tecnologies de la informació i del coneixement.